CARICIAS RELAJANTES

Viendo estas imágenes quien no se daría un baño, relajante, caliente, hummm.

Imaginaros, un ambiente húmedo, calido, a penas se ve nada pues el vapor lo nubla todo, solo destellos de velas encendidas que embriaga con aromas suaves el lugar.

Tres cuerpos desnudos, musculosos, varoniles y una mujer suave perfumada, sensual.

Juega la imaginación, los cuerpos se confunden entre el aroma y las caricias, suspiros, quejidos y respiraciones entrecortadas mientras el suave sonido del roce de nuestros cuerpos nos va enloqueciendo. Nuestro ritmo cardiaco se acelera, nuestros dedos se confunden, la respiración aumenta, solo destellos de velas encendidas, que bailan rítmicamente al compás de nuestra excitación.

Juguemos, imaginemos, la vida es pasión, calor y amor. Disfrutemos………..

Un any més

Un any més, ja ha arribat, sense soroll, callat com qualsevol dia s’ha colat en les nostres vides, i així dia a dia fins arribar al final.

Pot ser un tòpic lo de que el temps pasa molt ràpid, però aquesta és la veritable realitat. La nostra forma de vida ens porta viure a un ritme on tot sembla una competició,( a contrarellotge), i pot ser no sigui la manera més maca de viure, ja que hi han vegades que no tenim temps per desfruitar.

A final d’any tindríem que fer balanç de lo bo i dolent que ens ha pasat durant els dies de l’any, cosa que comenten i mai portem a terme. No és fàcil i pot ser ens dona una mica de po. A ningú l’agrada recordar les dificultats pasades o les tristeses, però son part de la nostre vida, i tan lo bo com lo dolent ens fa ser forts, i entendre el significat de moltes dubtes i preguntes que tenim.

Jo he perdut la millor amiga que es pot tenir, la meva mare, no ha segut un any molt divertit per amí, però vull quedar-me amb tot lo que he après d’ella, amb totes les hores divertides que hem compartit juntes i amb tot l’amor que m’ha donat a mi i a la seva família. Ara em toca donar i compartir jo amb la meva família l’amor, comprensió i felicitat durant els dies d’aquest nou any.

Sigueu feliços i bon any nou 2009.

Fragàncies d'home.

Les persones sexualmente parlan tenim instints com tenen els animals. Molts mamífers, oloren les seves femelles, nosaltres els humans l’olor del nostre company o companya també ens estimula i quan els nostres desitjos sexuals estan en funcionament, l’olor del cos humà ens posa l’adrenalina a nivells molt alts.

Jo sóc una dona que això em passa molt sovint. El meu company és un home que té la sort que qualsevol perfum que es posi li queda impregnat en la seva pel i durant hores i hores l’envolta una olor que fa a una dona donar-se conta de la seva presència.

Quan està amb el seu tors despullat i es troba a prop meu, em poso molt nerviosa i no ens podeu imaginar com m’agrada olorà el seu cos i acariciar-lo enredant els meus dits en el seu borrissol.

La seva fragància impregnada en la seva pel, em fa tanca els ulls i deixar-me anar a un plaer indescriptible. A vegades olorar la seva fragància fa poder-lo tenir més a prop com si amb el seu olor, el pogués tenir dintre del meu pensament i desfruitar de plaers molt estimulants.

Aprofiteu el moment i penseu que un dels millors sentits a l’hora de tenir relacions amb el teu company, és a part de poder senti el seu cos prop teu, olorar-lo fins que hagis absorbit tota la seva fragància, estimula molt i la teva adrenalina pujarà a uns nivells indescriptibles. Anim!

Lluita i supervivència

Fa molts dies que no escrit res, tenia ganes de poder expressar els meus desigs i contar totes les meves experiències del dia a dia.La veritat es que estat molt ocupada, no he tingut temps per dedicar uns minuts a escriure. Estic en una associació de dones i durant el mes de novembre hem preparat una sèrie d'activitats per commemorar el dia contra la violència de gènere.L'associació va participar en una exposició sobre dones als camps de concentració, és impressionant, molt commovedora, pot dir que llegint els testimonis de moltes d'aquestes dones de tot el món sentia una emoció tan gran que en van fer plorar. El dia 25 de novembre al vespre van realitzar un acte solidari amb totes les dones mortes en mans dels seus companys, van dibuixar amb espelmes el llaç solidari contra la violència de gènere, un acte impactant, on van participar més de 100 persones entre nens, joves i gent de tot el poble.La nostre associació vol lluitar per un societat més humana, més paritària en totes les decisions socials i laborals. És una lluita per que la dona sigui reconeguda i tractada com una persona més de la societat, no com un objecte en mans de maltractadors.Tota aquesta activitat i altres personals m'han tingut ocupada per no poder dedicar una mica del meu temps en escriure unes línees en el blogg. Estic orgullosa de ser dona, per què és un recte dia a dia, demostrem la nostre capacitat de supervivència en una societat que et demana cada vegada més preparació, més competència i a vegades el ser una dona posa el llistó més alt però ho superem i ho demostren a tots els nivells.
Pot ser que al dia d’avui alguns homes tinguin por de la superació de les dones i de la lluita diària per fer front a les dificultats i obstacles que trobem al camí.

Dies de pluja

Teníem moltes ganes de que arribessin les pluges, feia molt de temps que no plovia. El camp i la ciutat ho necessitava, renovar l’aire que a vegades es fa insuportable de respirar.
Amb les pluges arriben els refredats, els nassos envermellits i gotejants, el mal d’ossos i els mal de caps, tot molesta.
Avui ha plogut tot el dia, a segut un diumenge trist, encara a tres quart de vuit segueix plovent.
Jo no he sortit al carrer, ara estic una mica cansada, tot el dia tancada a casa, però he aprofitat per llegir, fer encreuats, veure pel·lícules i gaudir amb la meva parella.
Aquest dies són per intentar fer tot això que durant la setmana no poden gaudir per motius de la feina, i el temps passa molt ràpid, no ens donen conte que els dies, les hores passen en un sospir i tot lo que no s’ha pogut fer no ho recuperaren.
No esta mal poder a vegades fer el vago o millor dit, no fer res, sinó simplement estar al sofà veien la televisió, llegir un llibre o fins i tot descansar. Avui jo he fet això, res, no he fet res, però realment estic contenta, pot se que passi molt de temps en poder “no fer res”.
Intenteu-lo, es divertit i descansat. Fins aviat

Dóna vida al teu cos.

Fa dies que sento parlar als mitjans de comunicació del tema de la sexualitat en les dones, hi ha programes televisius sobre el tema amb debats, opinions del públic i preguntes sobre dubtes que té els oients.
Es important que es comenci a parlar una mica més de les dones, com són, que pensen i quines són els seus sentiments. Fins ara tot això semblava un tòpic, com si les dones no poguessin tenir sexualitat, o no puguin conèixer el seu cos.
A moltes dones el parlar de la seva sexualitat o relacions amb la seva parella li dona encara molta vergonya, no es donen conte que explicar problemes o moments íntims pot ajudar altres dones.
Jo tinc la sort que en trobades, fent un cafè o sopen amb les meves amigues hem parlar de situacions eròtiques amb la parella, comentaven situacions viscudes per excitar a la parella i obtenir unes relacions plenes i satisfactòries.
Ara per ara assitiïn a tallers de sexualitat, i estem decidides a poder fer una trobada per poder veure i comprar joguines estimuladors tan per homes com per dones.
La sexualitat és una part més de la vida d’una persona, igual que parlem de política o del temps o de activitats que ens agrada compartir i realitzar, hem d’intentar parlar també de la part més sentimental de les nostres relacions i ajudar-nos a entendre millor la naturalesa de la vida i lo meravellós que és estimar i conèixer el nostre cos, sense vergonyes.
Penso que la vida seríeu més senzilla per tots. Fer l’amor, es tan natural i tan necessari com menjar, rentar-se.
Dóna vida al teu cos i estimat una mica, ho agraïres.