domingo, 4 de enero de 2009

Un any més

Un any més, ja ha arribat, sense soroll, callat com qualsevol dia s’ha colat en les nostres vides, i així dia a dia fins arribar al final.

Pot ser un tòpic lo de que el temps pasa molt ràpid, però aquesta és la veritable realitat. La nostra forma de vida ens porta viure a un ritme on tot sembla una competició,( a contrarellotge), i pot ser no sigui la manera més maca de viure, ja que hi han vegades que no tenim temps per desfruitar.

A final d’any tindríem que fer balanç de lo bo i dolent que ens ha pasat durant els dies de l’any, cosa que comenten i mai portem a terme. No és fàcil i pot ser ens dona una mica de po. A ningú l’agrada recordar les dificultats pasades o les tristeses, però son part de la nostre vida, i tan lo bo com lo dolent ens fa ser forts, i entendre el significat de moltes dubtes i preguntes que tenim.

Jo he perdut la millor amiga que es pot tenir, la meva mare, no ha segut un any molt divertit per amí, però vull quedar-me amb tot lo que he après d’ella, amb totes les hores divertides que hem compartit juntes i amb tot l’amor que m’ha donat a mi i a la seva família. Ara em toca donar i compartir jo amb la meva família l’amor, comprensió i felicitat durant els dies d’aquest nou any.

Sigueu feliços i bon any nou 2009.

3 comentarios:

lisebe dijo...

Ay!! com et comprenc, noia, jo també he perdut fa 3 mesos al meu pare, i sé el que es patir, sobretot amb aquestes festes passades, però com dius la vida continúa, i no es para per ningu.

I així passa any tras any un darrera l'altre, i passan totes les nostres histories i vides per devant.

Força per l'any que acabem d'escomençar, i endevant les haches! com diu (la peli. del EL Padrino) en de fer camí a un altre any amb tot el això suposa.

Petonssss

Toni Soler dijo...

Potser hauríem de detenir les nostres vides un instant cada dia i recapacitar sobre si el realitzat per nosaltres és el que preteníem fer, potser no som capaços d'apreciar el que tenim al nostre al voltant, potser aquesta vida és més bella del que imaginem, potser.

Petons.

Catman dijo...

potser m'explicare millor si et faig anar a llegir una cosa que vaig escriure no fa pas tant al meu pare, que va morir ja fa molts anys..

si vols esclar..
http://catmancartas.blogspot.com

Feliç any 2009